Alla maniera di…HANNAH HÖCH (1899-1978)

Es una de las artistas más importantes del dadaísmo, una de las grandes creadoras del collage del siglo XX quizás la mejor aunque su talento tardó mucho tiempo en ser reconocido, incluso entre algunos de sus compañeros que la trataban con condescendencia y cuando hablaban de ella decían que solo se encargaba de llevarlos el café y tardaron en reconocer su valía y considerarla como una igual.

Muchas dificultades y penurias vivió mientras residía en su Alemania natal durante el régimen nazi. Recordemos que el movimiento Dadà Berlinés al cual pertenecían Hausmann, Huelsenbeck, Baader, Graso, Heartfield y la propia Hannah, nace el 1917. Un año antes de la creación del grupo Hannah ya ha realizado su primer collage abstracto y un óleo abstracto  también. Hannah y Hausmann «inventan» el fotomontaje a raíz de un viaje a Gribow, cuando ven unas postales populares con imágenes de soldados que manipulan de forma humorística, técnica que ella perfeccionará y convertirá en su forma de expresión, transformándola y adaptándola, creando un lenguaje propio que le permite reflexionar sobre la realidad desde una mirada crítica a la vez que íntima. Con un uso radical de las tijeras y juegos de cambios de escala en las imágenes, sobre todo en las caras.

Con la llegada del partido nazi al poder el movimiento dadaísta es acusado de “bolchevismo cultural” y sus miembros perseguidos, muchos de ellos tendrán que abandonar Alemania, pero no Hannah. Todo esto le creará muchas dificultades que pondrán en peligro su futuro como artista y su propia vida. Hannah decide crear y conservar un archivo con su obra y documentos del movimiento artístico del cual formabs parte, circunstancia que resultará capital para la conservación de la memoria del dadaísmo berlinés.

El movimiento Dadà de Berlín fue uno de los más politizados de todos, Hannah participó en las diferentes exposiciones y las veladas artísticas que organizaban. En 1920 presentó su obra “Cortado con el cuchillo de cocina Dadà” en la Primera Feria Internacional Dadaísta y creó unas curiosas muñecas dadà con tela , alambres, plumas y trozos de madera, resultado de la búsqueda de otra manera de expresión plástica en la investigación para crear nuevas formas desde otras ya determinadas. Aunque muchos de los artistas integrantes del movimiento no aceptaban a Hannah en el grupo,  ella consigue formar parte y se convierte en un miembro más de pleno derecho que participa de forma activa.

Acabada la II Guerra Mundial y con la derrota alemana y la caída de los nazis Hannah reinicia sus contactos con el mundo del arte. Iniciará un viaje a pie a Roma para liberarse de la relación con Hausmann, que la asfixia. Los fotomontajes que realizará en los años 30 son de una modernidad sorprendente, la obra ‘Domadora’ (1930) muestra la androgínia y la confusión de sexos que está presente en algunas de sus creaciones. En 1976 se realiza una retrospectiva de su obra en el Museo de Arte Moderne de la Ville de París, dos años más tarde morirá en Berlín y su obra y su vida permanecerán olvidadas en el cajón de la ausencia de las artistas en la historia del arte

Autora: Manola Roig, marzo 2020


És una de les artistes més importants del dadaisme, una de les grans creadores del collage del segle XX potser la millor encara que la seua tasca tardà molt de temps en ser reconeguda, fins i tot entre alguns dels seus companys que la tractaven amb condescendència i quan parlaven d’ell deien que només s’encarregava de dur-los el café i van tardar a reconéixer la seua vàlua i considerar-la com a una igual.

Tot un munt de dificultats i penúries va viure mentre residia en la seua Alemanya natal durant el règim nazi. Recordem que el moviment Dadà de Berlín al qual pertanyien Hausmann, Huelsenbeck, Baader, Gras, Heartfield i la pròpia Hannah, naix el 1917. Un any abans de la creació del grup Hannah havia realitzat el seu primer collage abstracte i una pintura a l’oli també abstracta. Hannah i Hausmann “inventen” el fotomuntatge arran d’un viatge a Gribow, quan veuen unes postals populars amb imatges de soldats que manipulen de forma humorística, tècnica que ella perfeccionarà i convertirà en la seua forma d’expressió, transformant-la i adaptant-la, creant un llenguatge propi que li permet reflexionar sobre la realitat des d’una mirada crítica alhora que íntima. Amb un ús radical de les tisores i jocs de canvis d’escala en les imatges, sobretot en les cares.

Amb l’arribada del partit nazi al poder el moviment dadaista és acusat de “bolxevisme cultural” i els seus membres perseguits, molts d’ells hauran d’abandonar Alemanya, però Hannah no ho farà. Tot això dificultarà la vida de Hannah, posant en perill el seu futur com a artista i la seua pròpia vida. Hannah decideix crear i conservar un arxiu amb la seua obra i documents del moviment artístic del qual forma part, fet cabdal per a la conservació de la memòria del dadaisme berlinés.

El moviment Dadà berlinés va ser un dels més polititzats de tots, Hannah hi va participar en les diferents exposicions i les vetlades artístiques que organitzaven. En 1920 presentà la seua obra “Cortado con el cuchillo de cocina Dadà” en la Primera Fira Internacional Dadaista i va crear unes curioses nines dadà amb tela , fil d’aram, plomes i trossos de fusta, que suposarà un altra manera d’expressió plàstica en la recerca per crear noves formes des d’altres ja determinades. Encara que molts dels artistes integrants del moviment no acceptaven a Hannah en el grup ella aconsegueix ser-ne part i es converteix en un membre més que hi participa de forma activa.

Acabada la II Guerra Mundial i amb la derrota alemanya i la caiguda dels nazis Hannah reinicia els seus contactes amb el món de l’art. Farà un viatge a peu a Roma per a alliberar-se de la relació amb Hausmann, que l’asfixia. Els fotomuntatges que realitzarà en els anys 30 són d’una modernitat sorprenent, en l’obra ‘Domadora’ (1930) l’androgínia i la confusió de sexes està present en algunes de les seues d’obres. En 1976 es realitza una retrospectiva de la seua obra en el Museu d’Art Moderne de la Ville de París, dos anys més tard morirà a Berlín i la seua obra i la seua vida romandran oblidades en el calaix de l’absència de les artistes en la història de l’art.

Autora: Manola Roig, març 2020

Este sitio web utiliza cookies.Si continuas navegando aceptas su instalación y uso Más información ACEPTAR
Aviso de cookies