El Poder de les Papallones – El Poder de las Mariposas

Exposición Col·lectiva i Interdisciplinària

El Poder de les papallones

Valencià

Texte: Manola Roig

El projecte es va presentar el passat dia 19 de novembre a la sala d’Exposicions Els Porxets, Espai Claros de Sueca data molt pròxima al dia 25 de novembre que com ja sabem es tracta del ‘Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones’ i és eixa xacra social la raó principal i el fil conductor d’esta mostra interdisciplinària.

El perquè del títol.

Amb el títol de la proposta volem recordar a les germanes Mirabal, Pàtria, Minerva i Mª Teresa, tres dones opositores actives al règim del dictador dominicà Trujillo i que van ser assassinades el 25 de novembre del 1960 mentre anaven a visitar a la presó als seus marits acusats per raons polítiques. El brutal assassinat, disfressat d’accident de cotxe va ser el detonant que provoca la repulsa per part de la ciutadania del govern autoritari i que acabà amb la mort del dictador.

Les germanes, implicades de forma activa en el Moviment Revolucionari del 14 de juny contrari a Trujillo, eren conegudes dins de l’agrupació com a ‘Les Papallones’. El cas de les germanes Mirabal és un exemple  de la lluita política desenvolupada de forma activa contra les injustícies per part de les dones que sempre hem estat presents en qualsevol  procés de canvi, lluita, desenvolupament i coneixements, en definitiva hem estat presents com a subjectes actius en el procés de construcció de la societat.

En homenatge a estes tres dones les Nacions Unides l’any 1999, i a proposta de la República Dominicana i amb el suport de més de 60 països, es va instituir el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.

Apropiant-nos del seu nom ‘Les Papallones’ i alhora perquè creguem en el poder de les imatges, de la denúncia, de la força de la unió i la defensa del que considerem just. Les i els artistes que participem en esta mostra denunciem mitjançant allò que cadascuna de nosaltres sabem fer la violència transversal i estructural que hem patit les dones arreu del món al llarg del temps i de forma continuada, la culminació de la qual és: l’assassinat.

Perquè una societat que es vol lliure i justa no pot consentir sostenir-se sobre l’opressió de la meitat de la humanitat.

 

Castellano

Texto: Manola Roig

El proyecto se presentó el pasado 19 de noviembre en la sala  de ‘Exposicions Els Porxets, Espai Claros’ de Sueca’ fecha muy próxima al día 25 de noviembre que como ya sabemos se trata del ‘Día internacional para la eliminación de la violencia contra la mujeres’ y es esa lacra social la razón principal y el hilo conductor de esta muestra interdisciplinaria.

El porqué del título.

Con el título dela propuesta queremos recordar a las hermanas Mirabal, Pàtria, Minerva i Mª Teresa, tres mujeres opositoras activas al régimen del dictador dominicano Trujillo y que fueron asesinadas el 25 de noviembre de 1960 mientra iban a visitar a la prisión a sus maridos acusados por razones políticas. El brutal asesinato, disfrazado de accidente de coche fue el detonante que provocó la repulsa por parte de la ciudadanía del gobierno autoritario y que acabó con la muerte del dictador.

Las hermanas, implicadas de forma activa en el Movimiento Revolucionario del 14 de junio contrario a Trujillo, eran conocidas dentro de la agrupación como ‘Las Mariposas’. El caso de las hermanas Mirabal es un ejemplo de la lucha política desarrollada de forma activa contra las injusticias por parte de las mujeres que siempre han estado presentes en cualquier proceso de cambio, lucha, desarrollo y conocimientos, en definitiva hemos estado presentes como sujetos activos en el proceso de construcción de la sociedad.

En homenaje a estas tres mujeres las Naciones Unidas el año 1999, y a propuesta de la República Dominicana y con el soporte de más de 60 países, se intituyó el 25 de noviembre como día como el Dia Internacional para la eliminación de la violencia contra las mujeres.

Apropiandonos de su nombre ‘Las Mariposas’ y porque creemos también en el poder de las imágenes, de la denuncia, de la fuerza de la unión y la defensa de lo que consideramos justo. Las y los artistas que participamos en esta muestra denunciamos mediante aquello que cada una de nosotras sabemos hacer la violencia transversal y estructural que hemos padecido las mujeres por todo el mundo a lo largo de los tiempos y de forma continuada, la culminación de la cuales: el asesinato

Porque una sociedad que se quiere libre y justa no puede consentir sostenerse sobre la opresión de la mitad de la humanidad.

 

Artistes i mostra d'algunes de les obres que apareixen a l’exposició

Elena Gromaz

Elena Gromaz, Alzira. Com a dissenyadora gràfica i artista digital, la meua passió és narrar amb imatges i intentar fer del món un lloc més creatiu. Transmet emocions a través de les meues il·lustracions. Em sent pont de connexió entre el fet visual i l’ànima de les coses.

María Teresa Mirabal
María Teresa Mirabal

Per a mi transmetre bellesa, fins i tot on no la hi ha, és una manera de retornar la pau que s’emportà la ira, la por o la ràbia.

Il.lustració digital (Sèrie de 3)
60 x 90 cm

Cristina Guzman Traver, Aldaia. Malgrat la seua formació pictòrica s’endinsa en el món de l’escultura utilitzant diferents materials, encara que on aconsegueix un llenguatge propi és amb l’ús de la terra que, al costat de la fotografia, utilitza per a la seua creació artística. Compromesa amb la societat que viu, la seua obra és una denúncia constant per a la defensa de les igualtats i les llibertats.

Papallones
Papallones

Les papallones volen lliurement, com ho feren aquelles tres germanes Mirabal, sense que ningú les doblegara i encara que aconseguiren el seu objectiu, la violència va posar fi a les seues vides. Perquè cada vegada som més, el seu record perdurarà per sempre. Les Papallones som totes!

Instal·lació
Escultures de porcellana

Jesús Martín, Chule, Tavernes de la Valldigna. Creativitat, art, enginy i personalitat s’uneixen en l’obra de Chule. Artista autodidacta, interessat per la plàstica, treballa el ferro amb forja I martell, amb els que crea unes peces que tenen gran força i personalitat, a través de les quals ens mostra la seua pròpia visió del món.

Escultura de Hierro
Escultura de Hierro

Al llarg de la història les dones han estat sotmeses pel pensament masclista. Moltes han lluitat i fins i tot han perdut la vida per produir un canvi social.

Este és el meu agraïment a totes elles perquè la societat necessita una metamorfosi del pensament per aconseguir la igualtat.

Escultura de ferro
(Sèrie de 2)

Jose Plaza, Alzira. Durant molts anys he desenvolupat la professió de fotògraf industrial, actualment la meua eina de treball és el meu mòbil. Usant-ho com a dispositiu fotogràfic i fent interpolacions amb Photoshop amb si les ampliacions desitjades. Utilitze el llenç i el paper com a suports.

El Poder de las Mariposas 01
El Poder de las Mariposas 01

Denuncie el maltractament l’assetjament l’assassinat la desesperança i al mateix temps enfront d’aquesta trilogia d’imatges és l’espectador el que ha d’aportar l’esperança.

Conta una antiga llegenda que…
“…quan vulgues desitjar felicitat i convertir els desitjos en realitat, murmura a una papallona la teua petició i entrega-li la llibertat, agraïda, amb el teu desig volarà per fer-lo realitat.”

Il.lustració digital. (Sèrie de 3)
60 x 90 cm

Cristina Castany, l’Alcúdia. Per als amics La Rulla. Graduada en Belles Arts per la Facultat de Sant Carles a la Universitat Politècnica de València, ha realitzat el Màster de Producció artística a la mateixa universitat. Molts dels seus treballs tenen com a centre l’acció social i la lluita contra la desigualtat de gènere. Se centra en el camp de la pintura, encara que no deixa de banda l’escultura i el gravat.

La Carnisseria - La Rulla
La Carnisseria - La Rulla

Denuncie la cosificació dels nostres cossos, l’ús, l’abús, la destrucció, l’esmicolament del cos de les dones en mil trossos, desposseint-lo així de la seua humanitat fins a convertir-lo en producte mercantil en venda.

Oli sobre fusta
123 x 86 cm

Semele-Algemesi

Sémele, Algemesí. Dues coses són importants en la meua obra: la comunicació fluida entre l’espectador i l’obra, i a l’inrevés. La forma en la qual el missatge es manifesta ha de ser comprensible. M’agrada fer art, perquè em facilita mostrar la pulsió social, cultural i política del meu món, el que m’envolta, aquell que sóc, que som

Papallona 01
Papallona 01

Amb esta obra denuncie la violència silenciosa i còmplice exercida contra la dona pel simple fet de ser dona. Violència sexual, laboral, intel·lectual, emocional.

Una violència masclista que enganya i sotmet. Una acció abusiva i retorçuda sobre l’ésser femení, un ús opressor del desig. Un únic objectiu: destruir.

Dibuix amb carbó en pols, goaix i veladura d’oli sobre paper. (Sèrie de 3)
50 x 20 cm

Manola Roig

Manola Roig, Sueca. Artista multidisciplinària i rapsoda. Entenc l’art com un procés d’interacció entre el que sóc i  el que veig, el que necessite explicar-me i explicar, entre el que voldria ser i el que finalment sóc. El meu treball és cosir les parts d’altres narracions fins crear una peça pròpia. En cada nou treball s’amaga una reflexió, un resultat, una resposta, una pregunta que amb la mirada de qui l’observa torna a trencar-se per a construir-ne un nou.

Instal·lació ‘Envasades a l’oblit’
Instal·lació ‘Envasades a l’oblit’

Amb esta instal·lació l’artista denúncia l’absència de referents d’autoria femenina en els currículums acadèmics i en la societat en general. Particularment en el món de l’art. Artistes de tots els temps envasades al buit en pots de vidre.  Envasades a l ‘oblit.  

Envasades a l'oblit

Il.lustració digital
28 x 12 cm

Rosa Serra

Rosa Serra, Sueca. Artista plàstica multidisciplinària. Ha participat en diverses exposicions individuals i col·lectives, en l’estat espanyol i Tetuan. Seleccionada per a participar en la Biennal Internacional de pintura al pastel d’Oviedo. Ha comissariat diversos projectes expositius. Obra pictòrica i obra poètica van de la mà, formant un tàndem creatiu.

La Magdalena
La Magdalena

Art. 4 de la Declaració Universal dels Drets Humans: “ningú estarà sotmès a esclavitud ni a servitud, l’esclavitud i el tràfic d’esclaus estan prohibides en totes les seues formes”.

Les dones prostituïdes pateixen estigma social i violència sistemàtica. Els seus testimonis ens conten com pateixen xantatge emocional per a obligar-les a realitzar pràctiques de risc. Les agredeixen física i verbalment. Les conseqüències de l’exercici de la prostitució per a la salut mental són similars a les que pateixen les persones sotmeses a tortura. Segons declaracions de l ‘ONG Médicos del mundo.

Pastel
67 x 97 cm

“Home, eres capaç de ser just? Una dona et fa esta pregunta”

–  Olympe de Gouges, Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana, 1791

“Hombre, eres capaz de ser justo? Una mujer te hace esta pregunta”

–  Olympe de Gouges, Declaración de los Derechos de la Mujer y de la Ciudadanía, 1791

Este sitio web utiliza cookies.Si continuas navegando aceptas su instalación y uso Más información ACEPTAR
Aviso de cookies